Literatura Modernista

Victor Català: "La vella"

Quin és el tema principal del conte?

El tema principal d’aquest conté és la situació de les persones grans en la ruralia d'aquell temps, finals del segle XIX i inicis del segle XX.

Explica les característiques més importants dels personatges.

La vella: la padrina del Manyo és una velleta que ha patit una embòlia i queda hemiplègica de la part dreta del cos. Tot el món es lamenta de que no hagués mort en l’accident de la carretera i la tenen abandonada a casa.

Hereu: se’n va a treballar cada dia i no té molt en compte la padrina.

Jove: Els primers dies està amb la vella al porxo, li dóna de menjar i beure  i l’ajuda, però a mida que va passant el temps, només l’alimenta i no li dóna companyia.

Nena: Vigila la vella durant un dia, ja que la jove ha d’anar a treballar al camp. Però, s’avorreix i marxa a jugar.

Sobre la vella es van amuntegant un conjunt de circumstàncies negatives que acaben amb la seva mort. Enumera-les:   

• Té un atac i cau al mig de la carretera.
• Queda hemiplègica.
• La família i els propers es lamenten de que no hagi mort a l’accident de la carretera.
• La deixen abandonada al porxo.
• S’obliden de les necessitats bàsiques (menjar, orinar…) de la vella.
• La padrina resta tot el dia sola, passant calor al porxo, asseguda a la cadira sense poder moure’s ni parlar.
• Es produeix un incendi a cal Manyo i a causa del seu estat, no pot avisar a ningú i mor.

Comenta les dues darreres ratlles del conte, que vénen a confirmar la caracterització de la gent del camp que hem anat veient durant la lectura.

En aquestes dues darreres frases es veu clarament el rebuig envers la vella per part del poble. La gent es plany de les pèrdues de cal Manyo, però s’alegren de la mort de la padrina.

Víctor Català descriu detalladament la situació, els petits fets quotidians, les sensacions i els pensaments de la vella. Amb quina finalitat ho fa?

Víctor Català, en el conte de “la vella”, ens mostra que les persones grans tenen sentiments, emocions, pensaments, etc. I que a les persones grans els disgusta el mal tracte i el menyspreu que reben de les persones properes. Escriu aquest conte per conscienciar de com es tractava la gent gran de la seva època i perquè a l’autora i a la resta de gent els agradaria rebre un bon tracte i un signe de respecte quan seran grans.

Fes una llista de totes aquelles paraules de les quals desconeixes el significat i busca-les al diccionari. D'entre les paraules desconegudes assenyala aquelles que són pròpies del món rural i aquelles que et semblen pròpies de la parla empordanesa.

Anar a la batuda: anar a treballar.

Prenys: prenyada

Modegant: menjant

Escarbotant la ruda: remenant el terra.

Aireferida: Que s’ha fet mal. Paraula empordanesa.

Fardo: sac. Paraula rural.

Al manc: al menys.

Esparverats: espantats.

Titlla: mica

Xacrós: Amb tares a la salut quan una persona és vella.

Censal: obligació redimible de pagar una pensió anual o cens a una persona i als seus successors en virtut d’un capital rebut per qui la contrau.

Esbatanà: obrir de bat a bat.

Màrfega: sac gros ple de palla, espart, etc… que serveix de matalàs.

Avorrerta: avorrida.

Titllar: assenyalar algú amb nota denigrant, desfavorable.

Pipellejant: parpellejant.

Renòs: Rebrot incrustat dins el suro.

Baladrejant:  gronxant, balancejant.

Volves: partícules petites i lleus d’un cos que l’aire s’emporta fàcilment, que està en suspensió en l’aire, en un líquid.

Enseuar: untar de sèu. Paraula empordanesa.

Quina és la primera impressió que has tingut en acabar la lectura del conte?

És un conte molt impactant per al tracte tant pobre envers la vella i se’ns queda el mal gust de saber si en aquella època a totes les persones grans se’ls tractava de la mateixa manera. Al llegir-lo ens ve al cap que actualment, hi ha gent que en comptes de ser al porxo, aparquen la gent gran a les residències. 


Exercicis dossier

1) Baudelaire es compara a l’albatros. Descriu la imatge resultant del poeta i la imatge que dóna de la societat. Relaciona-la amb la de l’artista modernista.

Podem entendre que Baudelaire, es veu especial com l’albatros, però que tots dos estan atrapats a terra, on ningú considera aquesta especialitat. Existeix una relació entre l’artista modernista i la imatge que ens dóna Charles Baudelaire, ja que tots dos volen rebel·lar-se contra la societat en la qual viuen i esdevenen marginats, segons la terminologia de l’època, són bohemis.

2) Analitza l’actitud de Joan Maragall respecte al poder central. Relaciona aquesta actitud amb una de les tendències del modernisme.

Joan Maragall tracta com a poder central als “fills” d’Espanya que l’han parlat en llengua castellana, i es dirigeix a Espanya, la seva pàtria, en català, per comunicar que tot està canviant, per tant, la llengua també per dirigir-se a ella també pot canviar.  Aquesta actitud sens dubte és regeneracionista, perquè presenta una actitud activa i compromesa amb la societat: es pren la literatura com mitjà per aconseguir un compromís social.

3) Comentari de text “Desolació”

a) Explica, a partir del mateix desenvolupament del poema i amb l’ajut d’un diccionari de símbols, quin és el valor simbòlic de l’arbre.

L’arbre simbolitza un destí tràgic, ja que quan aquest arbre és vell, la seva fi és a prop. El poeta, agafa el símbol de l’arbre per tal de comparar aquest tràgic final, amb el seu propi, perquè quan el poeta és vell, la seva mort també s’apropa.

                

b) Quin és l’argument del sonet? Com es distribueix en les seves parts?

Aquest sonet tracta l’estat anímic de l’autor, comparant-lo amb l’estat físic d’un arbre que aparentment és ple de vida malgrat un llamp va partir les seves branques, amb la qual cosa, el poeta ens diu que ha succeït alguna cosa a la seva vida i arran d’això està desolat, per això el títol del sonet.

Es troba dividit en dues parts:

-Primera part(els dos quartets) a l’exposició del tema i algun dels records viscuts, mitjançant metàfores sobre l’arbre.

-Segona part(els dos tercets)à l’expressió dels seus sentiments i sensacions mentre escriu el poema, de nou, parlant metafòricament de l’arbre. L’últim tercet, actua com a conclusió del poema, és a dir, remuntant-se al tema que ha tractat en el sonet, però des de fora.

c) En els últims versos, el poeta fa una declaració de principis sobre el valor de la poesia. Quina és?

Trobem aquesta declaració en els últims dos versos del sonet, quan diu: “sens mi, res parlaria de la meitat que em manca; jo visc sols per a plànyer lo que de mi s’és mort”. Arran d’això, podem entendre, que l’autor utilitza la poesia per parlar de les seves mancances, o bé per l’expressió d’alguns fets que són importants per ell.

d) Analitza la mètrica:

Aquesta composició poètica és un sonet, que es composa per dos quartets i dos tercets, amb versos alexandrins, és a dir, versos de 12 síl·labes, encara que cada vers es troba dividit en dos hemistiquis, formant així, versos hexasíl·labs. Tenen rima consonant i segueix aquest esquema mètric: ABBA ABBA CCD CCD.

4) Busca deu paraules en el poema La pineda que et resultin de díficil comprensió, busca el significat en un diccionari i copia’l.

Ogiva(v.5)- La paraula italiana ogiva s'utilitza  per referir-se a la secció frontal d'un cos o part del mateix que és axialment simètric i aerodinàmic, dissenyat per oferir la menor resistència a la dinàmica de fluids.

Brancall(v.6)- ramada; conjunt de rames, especialment quan han estat tallades.

Irisacions (v.7)- Fer iridescent, colorar amb els colors de l’iris.

Xapava(v.8)- Cobrir o guarnir amb xapes.

Esmaragda(v.12)- Pedra preciosa, varietat del beril dura i d’un color verd d’herba brillant tirant a blau a causa de la presència d’una petita quantitat de crom.

Nervatura(v.13)- La nervatura és la distribució dels nervis que formen el teixit vascular de la fulla d'una planta. Es s'ubiquen a l'estrat esponjós del mesòfil de la fulla, a través d'ells circula la sàvia, comunicant els òrgans de la fulla amb la resta de la planta.

Ufanós(v.14)- Que fa ufana d’alguna cosa, se’n glorieja, s’hi fa veure.

Testa(v.15)- Cap o extrem d’una post, d’un tauló, o de qualsevol altra peça de fusta, des d’un arbre fins a una estella.

Arraulides(v.16)- Ajupir, abatre.

Preludiat(v.23)- Assajar la veu, un instrument, cantant, tocant una sèrie de notes.

Exercici 3
Escriu un text que plantegi com la societat tracta la gent gran. Compara la situació actual amb la que presenta Víctor Català al seu relat.


Actualment, hi ha dues maneres de veure la gent gran: hi ha gent que pensa que les persones grans no serveixen de molt, ja que no poden treballar i físicament necessiten que la gent estigui a sobre d’ells per poder-los controlar. Aquestes persones es queixen que les persones grans estan vivint gràcies als sous de la gent que treballa i no tenen en compte que ells també han estat treballant durant molts anys i que han fet grans esforços. També es queixen de que els vells no estan d’acord amb la societat d’avui en dia i tendeixen a comparar-la amb la seva i a dir que era molt millor.
D’altra banda, hi ha gent que valora la gent gran, que mostra respecte i educació envers ells. Pensen que es mereixen consideració, ja que han viscut  més vida i estan més assabentats dels possibles problemes i de la vida en general.
Tot i així, hi ha molta gent que com en l’època de Victor Català, abandona a la societat gran a les residències i no se’n fa càrrec d’ells; fins i tot hi ha gent que pels problemes que comporten mantenir-los i pel poc temps de vida que els queda, pensen que molt cruelment estarien millor a l’altra vida i aquestes persones són les que volen que s’aprovi la llei de l’eutanàsia, ja que d’aquesta manera es treuen un pes de sobre.  Actualment hi ha, encara que no molt, alguns casos tan extrems com el que Victor Català ens vol mostra amb el conte de “la vella”. 


Exercici 4
Busca informació sobre l’argument d’algunes novel·les modernistes i després redacta un escrit on expliquis el tema d’aquestes obres relacionant-lo amb el tema típic del Modernisme.

Entre les novel·les modernistes més importants trobem: Solitud de Victor Català, L’auca del Senyor Esteve de Santiago Rusiñol,  Josafat de Prudenci Bertrana,  Prim de Narcís Oller Pilar i Els sots feréstecs de Raimon Casellas.

La novel·la modernista fa una crítica de l’esperit mesquí de la societat i de la civilització industrial.  Oposant-se en part a l'estètica realista, recrea ambients suggeridors, presentà individus rebels amb voluntat de transformar l'entorn i ofereix tot un món de símbols definidors de la realitat adversa que envolta el personatge.

Hi predomina a totes aquestes novel·les un element que les caracteritza,  l’enfrontament entre l’artista i la societat, plantejat en cada obra per mitjà del conflicte entre un individu defensor d’un ideal i una societat que no l’entén i el rebutja. 

Treball realitzat per: S.Sanz, J.Casas, M.Parrilla i M. Serés