Modernisme

 REGENERACIONISME: Jaume Brossa

1. Què critica Brossa del regionalisme i de la literatura de la Renaixença?

Brossa diu que el regionalisme va ésser apoderat per l’excessiu culte al passat, i aquest, esterilitzà tota concepció moderna, fent així, que el catalanisme literari es convertís en una resurrecció arqueològica, és a dir, d’una literatura que sols havia de tenir per inspiradora l’ànima del poble, els seus costums i els seus ideals, les seves alegries i tristeses, se’n va fer una barreja, de la qual, la major part vingué donada pel romanticisme francès.

2. Fins quin punt Brossa creu que la nova cultura que ell defensa ha de tenir en compte el passat?

Brossa creu que el fonament de la cultura d’una generació s’ha de basar en allò que tenia de bo l’anterior generació, i que si, el patrimoni que porta aquesta generació anterior, s’ha de menysprear, i començar-ho tot de nou, per tant, a la vegada que diu: “Si Catalunya vol seguir el camí que li correspon, deu agafar nous procediments en la creació de l'obra d'art, procediments que estiguin en consonància amb el medi que la volti, procurant influir sobre ell per millorar-lo.. les anteriors generacions ¿què ens deixen en la literatura catalana? Un lema mort, que no diu res a la imaginació popular; un peu forçat que ha vingut obligant vàries generacions de versificadors a repetir les mateixes idees, idèntics conceptes i imatges retòriques [...] problemes que (sembla impossible!) fins ara no han cridat l'atenció d'alguns aficionats>>, a la vegada que diu això, demostra implícitament que la generació anterior no tenia res de bo, per tant, s’ha de menysprear.

3. Quina classe social creu l'autor de l'article que ha de tenir un paper preponderant en la recuperació cultural de Catalunya? Per què?

Ell anomena aquesta classe social com a la massa anònima, la gleva, i creu que ha de ser important en la recuperació cultural catalana perquè és la classe social que conserva el geni de la raça, la que s’ha emportat la pitjor part en la relaxació del caràcter català, i que, moguda per diferents i oposades influències, és l’única que pot donar nova saba per reanimar l’esperit regional de Catalunya.

4. Quines nacions proposa Brossa com a model a seguir? Quin et sembla el motiu d'aquesta tria?

Brossa proposa com a model a seguir a les nacions del nord. A mi, em sembla que el motiu d’aquesta tria és la voluntat d’apropar-se a l’actualitat europea, de posar-se al dia i d’aconseguir una cultura amb llengua pròpia.

Es fixa en aquestes nacions perquè és una forma nova de cultura, diferent a la llatina. Així, vol renovar la cultura de forma representativa.

5. Encara que a les preguntes anteriors ja s'ha fet referència a algunes de les propostes de Brossa per modernitzar Catalunya, enumera-les ara seguint l'ordre en què apareixen en el text.

Les propostes que fa l’autor de l’article són les següents:

- S’ha de reconèixer que les tendències del renaixement s’estan oblidant.

- S’han de crear noves formes d’art als nous temps.

- Catalunya deu agafar nous procediments en la creació de l'obra d'art.

- S’ha de fer una reforma lingüística, que ha d'acabar amb l'anarquia gramatical que ha estat imperant en el camp literari.

- S’ha de crear un centre de cultura propi.

- S’han de girar els ulls vers la massa anònima.

Brossa defensa el desig que la literatura catalana podia estar darrere de la més moderna avantguarda intel·lectual europea, també vol recolzar l’apropament a la més pura actualitat europea, la voluntat de posar-se al dia i d’aconseguir una cultura amb llengua pròpia però amb esperit cosmopolita.

L'ESTETICISME: Santiago Rusiñol

1. Al llarg del discurs es poden detectar un conjunt d'antítesis que segons l'autor s'estableixen entre els modernistes i la resta de la societat. Sabries completar la sèrie:

Modernistes	Societat
Poesia	Prosa
Sol i llum	Boira
Imaginació, intuïció	Sentit comú
Art per l’art	Art comerç
"Pervindre"	Present
Somni	Realitat
Don Quixots	Sancho- Panzas
Simbolistes	Decaiguts i mansos
Cosmopolitisme	Amor a la província (Catalunya, etc.)

  2. A més del sentit propi, poesia i prosa tenen en el text un significat simbòlic. Què creus que vol representar Rusiñol amb aquests dos termes?

Amb la poesia Santiago Rusiñol vol representar la pau, la tranquil·litat, el somni i la imaginació dels poetes. També representa a la minoria de gent que és capaç d’entendre un text poètic. Rusiñol sacralitza la poesia i la sobrevalora.

Vol representar la seva ideologia i la dels poetes esteticistes envers una societat plena de falsedat i falta de sentit comú.

3. Creus que es sacralitza la funció de la Poesia, és a dir, de l'artista en aquest fragment?

Sí, perquè en aquest discurs Rusiñol esmenta: els peregrins de la “Santa Poesia” que van a l’ermita “Cau” i compara la funció dels poetes amb una “Santa Lluita”. Es com si anessin a un temple per trobar pau i serenor.

4. Qui són i quina actitud mostra Rusiñol envers tots aquells qui no participen de les seves idees?

Rusiñol es refereix i menysprea la societat burgesa, aquells que no estimen la poesia i no li donen la importància que els poetes realment volen expressar. Critica la societat perquè està immersa en una farsa egoista, en una sensatesa fingida, en una farda de sentit comú, en una serietat fingida i en un riure estúpid. Per aquest motiu, diu que la societat s’està tornant ensopida. 

5. Quina funció s'atribueix, en el paràgraf cinquè, al "Cau Ferrat"?

És un racó íntim ple d’il·lusions i esperances on els poetes troben un refugi emocional i poètic. Un refugi per abrigar aquells poetes que senten fred al cor, per aquells que es senten ferits per la indiferència i la incomprensió de la societat i volen allunyar-se d’aquests setiments. Gràcies a aquest “Cau” els poetes agafen  forces suficients per seguir escrivint segons els seus ideals. 

Treball realitzat per S. Sanz, J. Casas, M. Serés i M. Parrilla